dilluns, 27 d’abril de 2015

CAL FIDEUER

  
1. Ubicació
2. Història
3. Descripció

1. Ubicació

  El mas de Cal Fideuer es troba al número 125 del passeig Francesc Macià (abans passeig Balet), una mica més amunt de l'entrada de la fàbrica de Cal Balet i a l'inici del camí que porta al Raval Nou.



  Actualment el mas queda situat entre la via del tren de la RENFE i la fàbrica de Can Balet, però quan es va construir encara no existien ni el tren, ni la fàbrica.



Cedides Núria Puértolas.
2. Història

  Aquest mas es va construir l'any 1.859.
  Ha estat sempre un mas familiar, que ha anat passant de pares a fills.
  Els primers que el van ocupar van ser els besavis de l'actual propietària, Carme Vilarrasa i Calsina.
  La besàvia era una pubilla del poble que es va casar amb un xicot procedent delsl estanys de la Serra de Cavallera (Ripollès).
  El mas el va construir el germà de la besàvia.
  Es va dedicar fonamentalment al cultiu de l'hort, la vinya i a la criança d'animals de granja (porcs, gallines, conills i ànecs).
  A part, en un principi, al mas s'hi elaboraven fideus (d'aquí el nom amb què és conegut al poble).
  Conreaven una part dels horts que es trobaven situats al terreny que actualment ocupa part de la fàbrica de Can Balet i les cases unifamiliars del carrer Alfons XIII.
  Pel que fa a les vinyes, una la tenien prop del cementiri i l'altra a la banda dreta del riu, on anys més tard es va ubicar la fàbrica de fibra de vidre.

  Després el mas va passar als avis de la Carme, Pere Vilarrasa i Ferrés i Leonor Enrich.


Imatge dels avis.
Cedida Carme Vilarrasa.

  Posteriorment va passar al fill de la parella, en Manel Vilarrasa i Enrich i a la seva cosina (amb qui es va casar), Marina Calsina  Enrich.
  La Maria, als seus 95 anys, encara viu al mas, actualment amb la seva filla Carme i el seu gendre.

  La parella, fins els anys noranta, va estar venent al mercat del poble, els productes del seu hort i ous. Seguien amb la criança de porcs, gallines, ànecs i conills que també venien.


3. Descripció

  El mas, de planta rectangular, consta de baixos, pis i unes golfes que van ser aixecades posteriorment. 
  Els baixos eren el celler de la casa. Els dos pisos eren destinats a vivenda de la família.
  En una antiga imatge que ens ha cedit la propietària del mas, podem observar el mas i l'antic pou (a primer terme, a la dreta). També podem observar l'alçada de l'edifici abans que s'alcés el segon pis.

Cedida Carme Vilarrasa.

  L'aigua per a l'abastiment s'obtenia del pou i d'una font que, fins no fa massa anys, brollava al passeig Francesc Macià, uns metres abans d'arribar a Cal Fideuer.
  La Carme ens explica que, sovint, la gent de les cases del Raval Nou, baixaven a buscar l'aigua en aquesta font.

Petita porta  que ens indica on havia estat la font.
Passeig Francesc Macià.

Antic pou de Cal Fideuer.
Cedides Núria Puértolas.

  L'edifici està construït en una zona amb un cert desnivell. S'accedeix a la planta per les portes que s'obren a la façana de ponent.
  Per accedir a la vivenda, al passeig, hi ha unes escales que condueixen al pati i a la façana principal de l'edifici que s'obre al sud.


Façana principal.
Cedida Núria Puértolas.

  Al davant d'aquesta façana hi trobem la zona on es trobava el bestiar i l'antic pou.
A l'emplaçament del pou (ara desaparegut) s'hi va construir una pallissa.

  Coberts a la banda sud.
  Hi havia un cobert habilitat com a cort per als porcs (que encara existeix), i al damunt hi havia el galliner i les conilleres.

 Cort a baix. Galliners i conilleres a dalt.

Al fons de la imatge, la pallissa.
Cedides Núria Puértolas.

    Al tros de terra que hi ha entre el pati de l'entrada i la pallissa, acostumaven a córrer els ànecs i, de tant en tant, alguna oca.
  A la imatge inferior la Carme amb uns cosins, al pati.


1.954
La Carme és la nena que està dempeus, damunt el muret.
Cedida Carme Vilarrasa.
  
  Baixos

  Els baixos de la casa estan dividits en quatre crugies perpendiculars a la façana oest, que és la que dóna al passeig. Totes estan obertes a ponent amb portes o finestres.
  A mà dreta a esquerra de la imatge: la porta d'entrada a la primera crugia del celler; la finestra sota la qual hi havia la premsa; la finestra del celler; la porta de la cavallerissa i una porta, amb arc de mig punt, que és l'entrada d'un passadís que dóna a la part posterior de la casa.




  Descripció de les crugies de sud a nord.
  Les tres primeres estaven destinades a celler. Estan cobertes amb volta de canó feta amb maons.  
 L'última, la que queda més al nord (és a dir cap al poble), era la cavallerissa. Allí es guardava el cavall. 

  La primera crugia es troba situada sota el pati de l'entrada de la casa.
  A la imatge es pot observar que les crugies són força estretes. La volta de mig punt, en aquesta crugia, no arriba fins la porta d'entrada. 
  Actualment està destinada a magatzem.



Porta exterior.


Cedides Núria Puértolas.

  Es comunica amb la segona crugia per una porta amb arc escarser, fet amb pedra.


Cedida Núria Puértolas.

 A la segona crugia hi havia la premsa. Actualment hi trobem alguna portadora i rodes de carro.
  El sostre, d'arc de mig punt, actualment està arrebossat, però també es va fer amb maons.
  La crugia es va dividir en dues parts, destinant la part de llevant a emmagatzemament.

 Antiga ubicació de la premsa.
 Estris del mas.
Zona est de la crugia.
Cedides Núria Puértolas.

  La següent crugia, la tercera encara conserva vestigis de l'antic celler.
  Té una finestra que dóna a l'exterior, des de la que podem veure la bota.


  Aquesta crugia sí està coberta amb volta de canó de pedra, però gairebé tota està actualment arrebossada.
  Com que les portes eren tan estretes i les botes eren grans, les van haver de fer dins el celler. Ens comenta la Carme que es van fer totes l'any 1.860.
  Només es conserva una de les botes i part dels suports que sostenien les altres.
  Al final de la crugia (banda est) hi ha una petita escala que porta al pati.





Cedides Núria Puértolas.

  
  La porta que comunica amb la crugia següent té un marc fet amb pedra als laterals i llistons de fusta en la part superior.

Part superior de la porta.
Cedia Núria Puértolas.

  L'última crugia, de dimensions més reduïdes, és on es guardava el cavall. El sostre està cobert amb bigues i volta catalana. Té una porta que dóna a l'exterior.


Cedides Núria Puértolas.

  A la banda nord hi ha un cobert afegit a l'edifici. 
  En aquest cobert hi havia la tina, amb una porta alçada que donava al passeig, i la porta d'entrada.
  Fa uns anys, el marit de la Carme, molt aficionat al rally, hi guardava el seu cotxe (que encara conserva, però ara és a Manresa).



La Carme, a la dreta de la imatge.
Darrere seu es troba, dins la construcció rectangular,
hi havia la tina.
Cedides Núria Puértolas.
  

dijous, 15 de maig de 2014

CAN CREUS

  Aquesta petita masia queda arraconada entre antics edificis de les Roques Altes. Per això és la menys coneguda del poble.
  En un principi, l'edifici era un forn, possiblement comunitari, i utilitzat per altres masos del voltant.
  Aquell petit forn, amb els anys va passar a ser una vivenda.
  Al seu interior s'hi ha trobat una pedra amb una inscripció del 1.287, la qual cosa el converteix en un dels edificis més antics del poble. 


Cedida Núria Puértolas.

  Cal recordar que el nucli més antic de la nostra població actual, sembla ser que estava ubicat a les Roques Altes.
  Segons la documentació que ens han facilitat els seus actuals inquilins, Josep Lluís Prenyanosa i Núria Barnils, tenim una idea del que ha anat vivint la propietat des de finals del segle XVIII.
  
Cedida Núria Puértolas.


1.744, 20 d'octubre. La propietat passa a Josep Altimira, de Sant Vicenç i als seus successors.
Descripció de la propietat: Un tros de terra rocosa, de sembradura sobre el torrent de la font Saiola que termeneja; a orient, a migdia i occident amb les terres del mateix domini del Baró de Castellet i amb el torrent de la font Saiola, a solell amb les terres de Sant Joan de Dalt.
Tracte de la compra:
-pagar al domini una lliura i dos sous de moneda de Barcelona, més una gallina, el primer dia de l'any a partir de l'any 1.745, com a cens de dita terra.
- que es pugui construir en dita peça una casa. Per a fer la casa, té permís d'agafar la pedra que trobi a les terres de la baronia, sempre que no sigui la que hi ha als marges o a altres llocs on la seva sostracció pugui causar dany.
-permís per anar a buscar aigua a la font Saiola.
Com a compliment dels pactes, Josep Altimira dóna com a penyora tots els seus béns haguts i per haver.
1.797 Ampliació de les terres per a destinar-les al conreu de la vinya.
Pacte del contracte:
-conrear la terra i pagar els fruits com a delme i primícia deguts.
- pagar una entrada de 35 lliures catalanes.
- haurà d'estar conreada abans de dos anys.
- quan la vinya quedi morta o abandonada durant sis anys, tornarà al domini del senyor principal i, a més, haurà de pagar el delme corresponent al que hauria pogut produir la terra.
- haurà de pagar al senyor dos sous i 6 diners del cens cada 15 d'agost.
Com a compliment dels pactes, Josep Altimira dóna com a penyora tots els seus béns haguts i per haver.
1.791 L'amo del mas i les terres fa testament el dia 3 de juny de 1.791. En morir, aquell mateix any, la seva propietat passa als hereus Maria (dona), Joan , Margarita, Maria Teresa i Victòria (fills).
Els hereus del mas el posen a pública subhasta i el compra en Pere Creus, pagès del terme de Sant Pere de Vallhonesta.
El pagès adquireix:
La casa des de la terra fins al cel, amb un portal obrint, junt amb una tina, un forn i el terreny contigu que té una llargària de tretze canes i mitja i una amplada de nou canes, en la partida anomenada Torrent de la Saiola, que consisteix en tres feixes de terra, part de conreu i part erma, un cortà i mig de sembrats de blat (poc més o menys) en les terres contigües al mas.
Els terrenys estan sota el domini d'Ignasi Aparici a qui hauran de pagar el dia de Nadal de tots els anys quatre sous i una gallina. La resta que són divuit sous o una lliura i dos sous, que és el total del Cens, estan repartits en els altres masos contigus (propietat de Manuel Altimira , de Josep Farriols i de Josep Llobet).
1.815 Francesca Forns  ven la finca a Maria Àngels Marquet i Casajoana, vídua de Josep Plans, pagès de Vallhonesta  per 650 lliures, moneda de Barcelona.
 1.865 Maria Àngela mora i deixa la propietat al seu net (segons el seu testament del 28 desembre del 1844), Valentí Plans i Marquet (fill de Joan Plans i Inés Marquet, casat i de 34 anys) La finca en aquell moment es valora en 5.000 rals de vellò. En Valentí cedeix a son pare, Joan Plans l'usdefruit  de la propietat.
1.872 En Joan Plans vendrà la casa a Albert Subirana i Arnau (solter i de 30 anys), nascut a Castellbell i llavors pagès de Sant Vicenç, per 368 escuts (equivalents a 920 pessetes)
1.890, 10 de maig, mora en Subirana i deixa la finca en usdefruit a la seva mare, Francesca Arnau i Vila i les vinyes al seu germà Joan. Però hi havia molts deutes pendents i la casa es va vendre per poder pagar-los.
1892 La finca es ven llavors a Faust Martí i Bigas qui es farà càrrec de pagar els deutes d'hipoteques sobre la casa. Llavors, Francesca Arnau li lloga la finca al nou propietari per 75 pessetes anuals. Al testament, Faust Martí deixa la possibilitat que Francesca Arnau pugui recuperar la casa, tot i deixar en herència la finca en tres parts, una per a cadascun dels seus fills.
1.913 Carme Vilaseca i Marcet compra la finca als germans per 750 pessetes, amb els diners del seu sou i els de la seva pròpia herència que son pare, Antoni Vilaseca li anticipa.
1.960 Carme Vilaseca i Marcet ven la finca, per 6.000 pessetes a la seva filla M. Estrella Soldevila i Vilaseca, Casada amb Jaume Grauvilardell i Plans (propietari de la botiga de queviures de la plaça de l'Ajuntament).
1.993 en morir Carme Vilaseca, la finca passarà, per herència, a Jaume Grauvilardell Soldevila.

1.99   En Jaume Grauvilardell ven la propietat. En Josep Lluís Prenyanosa i la Montserrat Colldeforns adquireixen la finca, amb les terres i dret a l'aigua de la font de Saiola. Es dediquen a recuperar l'estat original de la casa i a fer-la més habitable.

  En adquirir el mas, als anys noranta, els actuals propietaris es van trobar l'edifici en molt mal estat. Han dedicat molt de temps i esforç a recuperar l'estat original del mas.
  Explica en Josep Lluís que ha anat descobrint aspectes de la casa, que no sabia que hi foren. Per exemple, comparant les mides interior i exterior de l'edifici es va adonar que no coincidien. En furgar la pedra interior, va aparèixer una antiga cisterna que recollia l'aigua de la pluja de la teulada.

  Aquest petit mas té planta, pis i golfes, amb una teulada a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana on es troba la porta principal. Aquesta façana està orientada al sud, amb una lleugera inclinació a l'est. Al seu davant s'alcen els edificis que donen al carrer de les Roques Altes i oculten el mas, al qual s'hi accedeix per un petit carreró. Can Creus consta com el número 10 del mateix carrer.
En Josep Lluís Prenyanosa davant 
la porta de casa seva.
Cedida Núria Puértolas.

  Davant la façana de ponent que dóna al torrent de la Saiola, hi ha un petit pati franquejat per uns coberts que havien estat destinats al bestiar i que, actualment s'han habilitat com a estances de la vivenda.
Cedida Núria Puértolas.

  L'edifici ha sofert diverses ampliacions al llarg dels anys.
  Del seu origen com a forn, de planta quadrada, en convertir-se en vivenda s'hi va afegir un cos a la banda sud (on ara hi ha la porta d'entrada). 
A les pedres de la façana de ponent 
s'hi pot observar els canvis en els cossos afegits.
Cedida Núria Puértolas.


  Aquests cos també de planta quadrada, té una coberta de creueria molt ben conservada. 


Cedides Núria Puértolas.

  A l'esquerra (ponent) del cos de l'entrada hi ha l'escala que dóna accés al pis.


Cedides Núria Puértolas.

  El pis té dos cossos i una escala a la banda nord que comunica amb les golfes.
  
 Aquestes reformes que convertirien el mas en vivenda són de finals del segle XVIII ja que és quan, segons els escrits del registre de la propietat, es dóna permís a Josep Altimira per a conrear les terres adjacents (convertint-les quasi totes en vinyes) i agafar la pedra per a construir la vivenda.
  Eren els anys en què la vinya va començar a enriquir l'economia del municipi.
  En aquesta època, l'antic forn es va convertir en el celler del mas.
  El celler està cobert amb bigues i maons cuits a mà.
  A la façana nord (lleugerament inclinada a l'est) s'hi va afegir la tina,la boixa de la qual tenia sortida al celler.
  Damunt la tina, que encara es conserva, hi ha la terrassa del pis. En aquesta terrassa hi han fet una petita divisió per a emmarcar l'emplaçament de la tina.


Cedida Núria Puértolas.

 L'espai amb les fustes, on s'aixafava el raïm (entre la terrassa i la tina), actualment és un petit taller que dóna al pati interior de l'edifici.
  Com que els propietaris actuals són una parella molt amant de les antiguitats, en la restauració han aprofitat objectes ja en desús donant-los propietats ben curioses que omplen la casa amb un ambient encisador.
  Per exemple, per a conservar l'escalfor de les diferents plantes, hi ha unes portes que aïllen els espais. Per poder moure-les, en Josep Lluís ha creat un sistema de politges ben curiós.


 Una lletera fa de contrapès de la politja per poder
alçar la porta cobreix l'espai de l'escala. 
Cedida Núria Puértolas.



diumenge, 24 de novembre de 2013

CASA BLANCA

A les Roques Baixes.

CAL CINTO

  Aquest antic mas, situat al capdamunt del carrer de Les Roques Baixes, al número 25, és propietat de la masia de Les Vives. S'ha reconvertit en dos habitatges de lloguer.
  L'edifici consta de planta, pis i golfes, amb teulada de dos vessants, amb carener perpendicular a la façana principal.
  


 Cedides Núria Puértolas.

 A la dreta de la façana hi ha unes escales que donen accés a una terrassa i a l'entrada d'un dels habitatges de la casa. 



Cedides Núria Puértolas.

 A l'esquerra de la façana podem veure una petita edificació de planta quadrada que era destinada al bestiar.
  Detalls d'aquesta edificació:


 Cedides Núria Puértolas.

  Entre les dues edificacions hi ha un estret passadís que condueix a una estança on es trobava la premsa. Actualment, en molt mal estat, aquest espai recull la runa de les obres i deixa veure una part de la premsa que ha quedat pràcticament colgada.

Cedida Núria Puértolas.

  A la part del darrera d'aquest espai, hi havia la tina, a la qual s'hi accedeix per unes escales, ja que l'entrada és al nivell del pis de l'edifici.

                                                   Passadís que dóna accés a les escales.

                Escales                                                                                          Porta d'accés a la tina.
                                                                                                          

Cedides Núria Puértolas.

   A la dreta de la tina hi ha unes escales d'accés a un dels habitatges de l'edifici.
En aquesta zona es troba el pou de la casa.







                                    Pou 

Oques i magatzem de llenya, al costat de la casa.
Cedides Núria Puértolas.


 Fotografia de Joan Preñanosa.
Aproximadament 1.955
Glòria Vives, Pepita García, Salvador, Àngels Benito i els nens, Ernest i Josep.
Cedida Josep Prenyanosa.